Extintors
L’extintor és un aparell que conté un agent extintor pressuritzat que, en ser alliberat, pot ser dirigit contra un foc. En funció de la seva configuració els extintors es classifiquen en portàtils manuals, quan la massa total transportable no supera els 20 kg, i amb rodes, quan en disposen per al seu desplaçament. L’extintor ha d’indicar la seva eficàcia, que informa del tipus de foc que pot apagar i la seva magnitud. Aquest valor s’obté a partir d’un assaig normalitzat. Els extintors se situaran propers a les sortides i en punts de major risc, vetllant sempre perquè s’hi tingui un accés ràpid i fàcil. Amb caràcter general, la distància màxima a un extintor no ha de superar els 15 metres.
Sistemes boques incendis (BIE's)
Una boca d’incendi equipada (BIE) és el conjunt d’elements necessaris per transportar i projectar aigua des d’un punt fix de la xarxa de subministrament d’aigua fins al lloc de l’incendi. Es compon com a mínim de vàlvula, mànega i llança. Les boques d’incendi equipades es classifiquen segons el seu diàmetre i tipus de mànega. Així, existeixen les de 25 mm de diàmetre i mànega semirígida que conserva la seva secció circular i les de 45 mm de mànega flexible i plana. Aquestes últimes, al contrari que les de 25 mm no conserven la secció circular i s’han de desplegar totalment abans de fer-ne ús.
Sistemes automàtics de detecció
És un sistema format per diferents components que permeten detectar l’inici i la ubicació d’un incendi de manera automàtica, sense intervenció humana. D’aquesta manera es poden adoptar les mesures adients per lluitar contra el foc. Els components d’un sistema automàtic de detecció són:
- Central de senyalització i control: rep el senyal d’incendi enviat pel detector o pel polsador manual i indica el lloc on aquest està ubicat, fet que permet situar l’origen de l’incendi.
- Detector d’incendis: component que mitjançant un sensor controla, allà on està instal·lat, l’existència de fenòmens fisicoquímics característics d’un incendi com ara generació de fums, increment de temperatura i generació de raigs infrarojos i ultraviolats. La informació l’envia a la central de senyalització i control.
- Dispositiu d’alarma: dóna avís d’alarma als ocupants de l’edifici, ja sigui mitjançant un senyal acústic, òptic o la combinació de tots dos.
- Polsador d’alarma: element que, un cop accionat manualment, envia el senyal d’incendi a la central de senyalització i control.
- Dispositiu de transmissió d’alarma: transmet el senyal d’alarma d’incendi des de la central de senyalització i control fins una central de recepció d’alarmes.
- Central de recepció d’alarmes: emplaçament des del qual es poden emprendre accions de protecció i lluita contra incendis.
- Sistema automàtic de protecció contra incendis: equip automàtic de control o lluita contra incendis.
- Font d’alimentació del sistema: subministra energia elèctrica a la central de senyalització i control i als diferents components que en depenen, anteriorment esmentats.
Sistemes manuals d'alarma
El polsador manual d’alarma o estació manual és un aparell que està dissenyat per ser activat en cas d’incendi, estrenyent un botó (tipus europeu) o tirant d’una palanca (tipus americà). En ser activat, l’aparell informa immediatament a la central de detecció d’incendis. Els polsadors moderns compten amb un LED de color vermell per indicar que han estat activats.
Alguns polsadors tenen una clau per rearmar-los després de la seva activació, però en la majoria dels casos no és necessari aquest tipus se segur, s’ha de moure el botó (Tipus europeu)a la posició original o moure la palanca (tipus americà) a la posició original i ha de resetejar en el panell.
Per normativa europea EN54, les centrals de detecció d’incendis han de ser resetejades després d’haver rebut el senyal d’un polsador manual d’incendis o de qualsevol altre element perquè el sistema torni a la normalitat, fins i tot si no s’han activat.
Plaques de senyalització contra incendis
Sistemes extinció campana cuines
Es tracta d’un sistema automàtic amb activació a través del sprinklers per a campanes de cuines industrials que compleix amb el Codi Tècnic de l’Edificació en la Secció SI 4 (Detecció, control i extinció de l’Incendi).
FUNCIONAMENT:
L’agent extintor s’allibera quan el fusible tèrmic aconsegueix una temperatura de 93ºC. El component aquós permet una extinció ràpida i una immediata refrigeració de la zona, mentre que el espumògen crea una capa uniforme que evita la reactivació del foc.
AVANTATGES:
-Aquest sistema ofereix una resposta molt ràpida.
-És autònom, no precisa de fluíd elèctric i està activat les 24 hores del dia.
-És un sistema 100% automàtic, per la qual cosa no requereix la presència de personal.
-Grandària reduïda i de baix cost. Requereix d’una instal·lació molt simple respecte a un altre productes del mercat.
-Els components del sistema són totalment innocus en presència humana i la seva contaminació mediambiental nul·la per utilitzar-se com a matèries primeres el nitrogen, l’aigua i escuma biodegradable amb Ph neutre. Així mateix és un producte de fàcil neteja.
-En treballar a baixa pressió (entre 11 i 15 bars) es redueix el risc en la seva manipulació, posada en servei i fugides.
Sistemes de detecció de monòxid de carboni
Mitjançant una central detecta en tot moment la presencia de monòxid de carboni (CO) en un pàrquing, nau o túnel… i mesurar la seva concentració exacta. Ademés està programat per pilotar una extracció de fums, per ventilació o disparar una alarma, segons el nivell de concentració de CO detectat.
Sistemes hidrants exteriors
Les columnes hidrants exteriors compleixen una doble funció. D’una banda, subministren aigua a les mànegues que s’hi connecten i, de l’altra, permeten proveir-se als vehicles autobomba dels serveis d’extinció d’incendis. La seva classificació es pot fer en funció de diferents criteris, si bé habitualment es distingeix entre hidrants de columna humida o seca (segons que la presència d’aigua dins l’hidrant sigui permanent o no) i entre hidrants de superfície o d’arqueta enterrada (segons que estiguin per sobre o per sota del nivell de terra).
Sistemes extinció ruixadors
Un ruixador és una vàlvula que, instal·lada en una canonada d’aigua a nivell del sostre o paret, està tancada mitjançant un element termosensible. En arribar a unes condicions de temperatura prèviament establertes, aquest element termosensible s’allibera i permet la sortida d’aigua que, de manera automàtica cau sobre el punt on hi ha l’incendi. Simultàniament a la seva entrada en funcionament s’activa un senyal a la central de recepció d’alarmes per tal que es puguin emprendre les accions adients. La canonada a la qual està connectat el ruixador pot ser humida, amb aigua a pressió al seu interior, o bé seca. En aquest darrer cas, per prevenir el risc de glaçada, la canonada està pressuritzada amb gas a pressió. L’obertura d’un ruixador provoca una caiguda de pressió que, mitjançant un sistema de vàlvules, provoca la inundació de les canonades i la sortida d’aigua sobre el lloc de l’incendi.
Portes tallafocs
Una porta tallafoc és aquella porta de metall, fusta o vidre instal·lada per evitar la propagació d’un incendi mitjançant un sistema de compartimentació i per permetre una ràpida evacuació de l’edifici. També se les coneix com portes RF (resistents al foc).
Les portes metàl·liques són més eficaços contra el foc, però menys estètiques. Normalment estan fabricades amb dues xapes d’acer i panells de llana de roca en el seu interior. Les portes de vidre són més exclusives i solen trobar-se en edificis singulars.
A les portes tallafoc se’ls realitzen proves per verificar si realment resisteixen un incendi. Aquestes proves són diferents segons el tipus de porta: pivotant, abatible, corredissa, guillotina o enrotllable.
Les portes més comunes són les pivotants metàl·liques. En aquestes portes s’assaja que la temperatura del full no passi de 140 graus Celsius de mitjana, 180 graus Celsius en qualsevol punt del full i que el marc no passi de 360 graus Celsius i d’altra banda es comprova l’estanquitat a gasos inflamables. Aquesta explicació és molt resumida i per conèixer-la amb més detall s’ha de consultar la norma UNE-EN 1634-1.
Segons el temps que resisteixi l’assaig es classificarà en EI-30, 60, 90, 120, etc. minuts.
Si durant l’assaig passa la temperatura però no passa la flama, la porta es classifica com paraflames “E”.
Per a la fabricació d’aquestes portes encara no s’exigeix el marcat CE, per la qual cosa s’ha de prestar especial atenció a la seva instal·lació i el seu manteniment. A la instal·lació cal fixar-se en el recobriment del marc i en la folgança que queda entre la porta i el marc. Pel que fa al manteniment s’ha de comprovar que la porta tanca completament quan es deixa solta i que el rivet termoexpandent continua adherit.
Sistemes columna seca
Es tracta d’una instal·lació d’ús exclusiu per a bombers. Consta d’un conjunt de tubs d’acer galvanitzat de 80 mm de diàmetre, buits d’aigua, que comencen en una presa d’alimentació situada a la façana de la planta baixa de l’edifici i avancen per la caixa de l’escala fins al replà de cada planta, on hi ha instal·lades diferents preses d’aigua. La seva utilització en cas d’incendi requereix que un vehicle bomba dels serveis d’extinció d’incendis injecti aigua a pressió al sistema des de la presa d’alimentació de la planta baixa. D’aquesta manera hi haurà aigua disponible a totes les preses de les diferents plantes on es vulgui connectar una mànega per lluitar contra l’incendi.
Sistemes extinció automàtics
Són instal·lacions previstes per a l’extinció d’incendis utilitzant com a agent extintor un gas i dotades d’un sistema automàtic d’activació o tret. Per norma, no obstant això, també compten amb un dispositiu d’accionament manual.
S’apliquen per a la protecció d’un risc localitzat (per exemple: protecció de la “llar” d’una cuina industrial) o per a la protecció d’un “volum”, per inundació total de la cambra o dependència (per exemple: una sala d’ordinadors, un arxiu, un centre de transformació,…)
Els elements fonamentals que componen la instal·lació són, com a mínim, els següents:
a) Mecanisme de tret.
b) Equips de control de funcionament elèctric o pneumàtic.
c) Recipients per a gas a pressió.
d) Conductes per a l’agent extintor.
e) Difusors de descàrrega.
Aquests sistemes solament seran utilitzables quan quedi garantida la seguretat o l’evacuació del personal. A més, el mecanisme de tret inclourà un retard en la seva acció i un sistema de prealarma de manera que permeti l’evacuació d’aquests ocupants abans de la descàrrega
de l’agent extintor.
Sistemes extinció per agents gasosos
Els sistema d’extinció mitjançant gas es compon d’una font que subministra el gas. Aquesta font sol ser una bateria de bombones de gas liquat a pressió, connectada a una xarxa de canonades on hi ha instal·lades boques de descàrrega.
Quan s’acciona el sistema, ja sigui de manera automàtica o manual, es produeix una descàrrega del gas, que pot ser localitzada o generalitzada. Els gasos utilitzats en aquest tipus de sistemes solen ser l’anhídrid carbònic, els hidrofluorcarbonats (HFC) i gasos inerts formats per gasos nobles o de característiques equivalents. Actuen de manera neta i no deterioren els béns protegits. Cada gas presenta un diferent grau d’incidència sobre les persones i el medi ambient.
Sistemes extinció escuma física
Es basen en l’aplicació manual o automàtica sobre l’incendi d’una barreja d’aigua, agent escumogen i aire. A través d’un sistema de canonades l’aigua passa per un dispositiu on s‘incorpora l’agent escumogen i continua circulant fins a un punt on s‘incorpora aire. S’aconsegueix així la barreja final, que es pot aplicar mitjançant mànegues, boques o ruixadors previstos a l’efecte. Aquests sistemes d’extinció estan indicats per a incendis de líquids amb una temperatura d’ignició elevada.
Sistemes extinció aigua nebulitzada
A l’igual que en el sistema d’aigua polvoritzada, aquest sistema també requereix un conjunt de canonades fixes connectades a una font d’abastiment d’aigua, a les quals s’hi instal·len capçals atomitzadors que, en accionar-se manualment o automàticament, llencen aigua sobre l’incendi. La nebulització permet que les gotes d’aigua alliberades tinguin una mida de micres. Això representa, entre d’altres avantatges, optimització de la quantitat d’aigua; reducció del dany causat per aquesta; reducció de la temperatura del recinte; innocuïtat per a les persones; i possibilitat d’ús en presència de corrent elèctric.
Sistemes extinció aigua pulveritzada
El sistema d’aigua polvoritzada es compon d’un conjunt de canonades fixes, connectades a una font d’abastiment d’aigua, i d’un conjunt de brocs polvoritzadors que, accionats mitjançant una vàlvula automàtica o manual, llencen sobre l’incendi aigua amb una mida de partícula, densitat i velocitat prèviament establerts. Aquest sistema, conegut també com «inundació total» o «diluvi», no s’ha de confondre amb els sistemes de ruixadors ni amb els d’aigua nebulitzada, que tenen característiques físiques i d’aplicació molt diferents. S’utilitza principalment en riscos industrials i sol anar associat a sistemes de detecció que, en cas d’incendi, provoquen la sortida d’aigua a través de tots els brocs.
Ignifugacions
És un tipus de mesura passiva que brinda protecció als materials o a les estructures davant el foc mitjançant l’ús de materials o estructures que són més resistents al foc. L’aplicació d’un sistema ignífug certificat a determinades estructures permet que les mateixes tinguin un determinat índex de resistència al foc.
